Ja era hora d'un altre post sobre la història de la pintura japonesa i com veieu al títol, avui us contaré una mica sobre el període Heian, que va durar des de l'any 794 fins al 1185.
Bé, com us he explicat, el tema religiós estava molt present en la pintura japonesa antiga, i encara que aquest tema mai es deixa del tot, durant aquest període les coses van canviar una mica.
Al principi, era normal trobar-se pintures "narrant" la vida d'algun déu, heroi o de la vida quotidiana, però algunes branques del budisme, inspirats per altres cultures, van començar a pintar representacions simbòliques de les seves creences. Es a dir, van començar a pintar mandales.
Per si no ho sabeu, els mandales són dibuixos representatius que es desenvolupen a partir d'un punt central i tenen formes geomètriques com el cercle, o quadrat. Aquest és un exemple:
Aquest mandala es un dels més coneguts d'aquella època. Es diu, Mandala dels dos Móns i es troba al temple Daigo-ji, a Kioto. Així com aquest, es van fer molts. Representacions de la seves creences i de la seva espiritualitat.
A meitat del període Heian, va començar a agafar força una nova modalitat de pintura que no consistia en pintar només figures geomètriques ni humanes, sinó, paisatges. Aquesta forma de pintar, es diu Yamato-e. Aquí teniu un exemple del segle XII.
Aquests quadres es solien pintar en pergamins, i d'aquesta manera es van crear grans obres. Cap al final del període, aquesta modalitat de pintar, també va desenvolupar nous formats, com els Emaki.
Els Emaki, són pergamins d'entre 9 y 12 metres, on es combina la pintura amb el text. Es podria dir que van ser les primeres novel·les il·lustrades! Aquesta modalitat va seguir viva durant el següent període, el període Kamakura. No obstant, no va durar molt de temps, perquè aquest nou període es va dedicar a l'escultura.
Doncs fins aquí arribarem avui. Espero haver-vos aportat una mica de coneixement!
Matane!
